A continuació exponem el document complet de l’opinió de la LLiga Europea de Cooperació Econòmica (LECE) sobnre els efectes de la pandèmia del Covid-19 i les actuaciones de les institucions europees. És una opinió al més alt nivell suscrita pels presidents de la LECE Internacional, les Secciones Nacionals de la LECE i les Comissions Internacionals de la LECE.

En aquest enllaç es pot descarregar el document complert

EUROPEAN LEAGUE FOR ECONNOMIC CO OPERATION – ELEC –LLIGA EUROPEA DE COOPERACIÓ ECONÒMICA – LECE –

Solidaritat i coordinació audaç per salvar als ciutadans de la UE i el projecte de la UE

Opinió d’alt nivell de la LECE

2 d’abril de 2020
Lliga Europea de Cooperació Econòmica
Fondation Universitaire Rue Egmont 11 – Brusel·les

Com hereus dels fundadors de la Lliga Europea de Cooperació Econòmica -LECE-, nosaltres, els presidents de la LECE Internacional, les Seccions Nacionals de la LECE i les Comissions Internacionals de la LECE, compartim la profunda preocupació que ha suscitat la pandèmia de COVID-19, que ha empès a la UE a una crisi sanitària i econòmica d’una magnitud que ningú podia haver previst. La ferocitat de la crisi i el seu caràcter mundial exigeix solidaritat i cooperació a tots els nivells, en particular a nivell de la UE. Ara és hora de que els dirigents europeus facin més i ho facin millor, més ràpid i ho facin junts en benefici de tots els ciutadans de la UE.

Recolzament inequívoc a tots els esforços de la UE per contenir la pandèmia i les seves conseqüències socials i econòmiques

La actual crisi sanitària provocada pel virus de la Corona està arrossegant al mon a una recessió global, ja que tres mil milions de persones estan confinades en el planeta mentre que les cadenes de subministrament i empreses en la seva totalitat han tancat. El coronavirus implica una combinació de xocs de demanda, oferta i incertesa. Això te repercussions en els preus del petroli i en les condicions financeres.

La lluita mèdica sanitària i econòmica contra COVID-19 estan vinculades. Covid-19 representa un desafiament sense precedents pels sistemes d’atenció sanitària d’Europa y un fort cop per la economia de la UE. La profunditat de la recessió i el ritme de recuperació posterior depenen de manera crucial de la eficàcia tant de les polítiques de contenció extrema per calmar les penúries als hospitals i reduir al mínim el número de traspassos, com de las mesures de suport massiu que ja s’han adoptat per protegir el teixit econòmic i les mesures posteriors per reactivar l’economia.

La LECE recolza plenament les accions que han estat empreses per les institucions europees. S’encomana a la Comissió Europea per tots els seus esforços, en particular la Iniciativa d’inversió en resposta al coronavirus, la suspensió de les normes i límits fiscals del Pacte d’Estabilitat i Creixement, per permetre el suport d’emergència a gran escala i el Marc Temporal d’Ajuda Estatal per salvaguardar les empreses i els llocs de treball europeus. Acull amb beneplàcit les intervencions audaces i a gran escala del BCE i el BEI en la mobilització de recursos.

Els governs nacionals han intervingut, naturalment, per donar suport als seus ciutadans, els sistemes d’atenció de la salut i les economies. Han adoptat programes sense precedents “del que calgui” a una velocitat rècord. Desafortunadament, hi ha dos grans inconvenients amb aquests programes nacionals. No estan coordinats entre els Estats membres de la UE y no disposen d’una visió comuna. Per tant, son desiguals, amenacen el mercat intern i soscaven l’eficàcia de les accions.

En aquest context, és profundament descoratjador que el Consell Europeu no hagi aconseguit acordar una resposta fiscal comuna a l’emergència sanitària i a les conseqüències pressupostàries connexes. La falta de solidaritat europea planteja un perill existencial per la UE. La coordinació i sincronització de la resposta d’Europa s’està fent més fort a la vegada. Les decisions són necessàries urgentment per avaluar l’opinió pública i els mercats financers, que els Estats Membres més afectats per la pandèmia puguin comptar amb la solidaritat sense reserves dels demès. Ha arribat el moment d’aprofitar al màxim tot el que ens permeten els Tractats Europeus.

Instant a una cooperació efectiva, accions més audaces i una solidaritat genuïna

Els arguments a favor de una resposta europea coordinada i sincronitzada son cada vegada més forts. És urgent prendre decisions per tranquil·litzar a l’opinió pública i als mercats financers, de que els Estats membres més afectats per la pandèmia poden comptar amb la solidaritat sense reserves dels demès.

Donat que la lluita mèdica i econòmica contra COVID-19 està vinculada, es requereix una resposta europea doble, que escometi tant els desafiaments metges com els econòmics.

En primer lloc, és necessari assegurar la prestació d’atenció de salut a total la UE mitjançant la distribució a tota la UE del cost de les proves, les mesures de prevenció, l’equip de protecció i el tractament metge. Les investigacions recents indiquen clarament que entre la ciutadania europea existeix un recolzament considerable a un marc normatiu eficaç que centralitzi l’adquisició, l’emmagatzematge i l’assignació dels medicaments. Els dirigents de la UE haurien de mostrar la mateixa disposició a acceptar acords de solidaritat per fer font a las emergències sanitàries. LECE dóna suport al principi de subsidiarietat, però la pandèmia ha deixat clar que la solidaritat sana és un objectiu important de la UE que demana una sobirania compartida, especialment en emergències sanitàries. L’actual crisi està mostrant el seu poder a destinar grans inversions en la prevenció de pandèmies a nivell de la UE. Un esforç col·lectiu a nivell europeu és més necessari que mai i s’hauria de reflectir en el nou pressupost de la UE.

En segon lloc, tot i que el COVID-19 es un xoc exogen i simètric que afecta a tots els països de la UE, el impacte econòmic i social que en resulta, es diferencia en funció de la profunditat del impacte de la pandèmia, les condicions econòmiques i financeres imperants, la resistència y els amortidors socials disponibles. Si no s’adopten mesures per assumir conjuntament la càrrega fiscal i financera de les dificultats, hi ha el risc material de que la crisi de la pandèmia, doni peu a grans i fortes divergències econòmiques i que es desenvolupi en una nova crisi del deute sobirà en la zona euro.

Per tant, en els propers dies és imperatiu acordar entre tots els Estats membres de la zona euro, i més àmpliament de la Unió Europea, una resposta fiscal comuna. Això hauria de garantir que els costos pressupostaris de la crisi de la pandèmia es financessin en les mateixes condicions a tots els Estats sense distinció.

Considerem, como ho ha proposat repetidament la ELEC, que una emissió conjunta per part dels països de la zona euro de títols de deute (eurobons COVID) per un import significatiu és essencial, tant per tranquil·litzar els mercats com per recolzar els Estats membres –començant pels més afectats, però sense limitar-se a aquests-, a través d’aquesta crisi excepcional.

Si aquesta solució de primer ordre no es pugues realitzar a curt termini, altres alternatives deurien ser implementades ràpidament. Una primera opció seria un servei nou o renovat del Mecanisme Europeu d’Estabilitat, caracteritzat per una condicionalitat ultralleugera limitada a una supervisió a posteriori dels fons utilitzats per fer front a la crisi de la pandèmia, un preu ultra baix i aplicat per tots els països encara que no recorrin al servei, per evitar l’estigma. Com alternativa, o preferiblement como complement, podria establir-se un nou instrument permanent per afrontar el impacte econòmic dels los xocs asimètrics como poden ser les emergències sanitàries avalats pel pressupost de la UE, amb la possibilitat de ser complementat per recursos nacionals addicionals. Si es realitzen aquestes valentes accions, s’augmentarà la confiança en l’euro, reforçant el seu poder amb efectes positius per la finalització de la Unió Bancària i la Unió Internacional de Mercat de Capitals.

En les decisions s’ha de tenir en compte les divergències en les emocions polítiques dels Estats membres. L’empatia, el respecte mutu, la moderació, la creativitat i l’autèntica capacitat d’Estat són els ingredients necessaris per deixar evident que qualsevol quin sigui el mecanisme de suport mutu, que la Unió Europea és un projecte d’esperança, solidaritat i responsabilitat. Per reunir suport i confiança, els líders de la UE han de comunicar de manera convincent aquesta solidaritat. Ha arribat el moment de salvar vides i de salvar a la Unión Europea

Bernard Snoy i d’Oppuers (President de ELEC International), Rainer Boden (ELEC International), Servaas Deroose (Assessor Especial del President de ELEC International), François Baudu (ELEC International), Javier Arias (ELEC International), Olivier Klein (ELEC França), Andreas Grünbichler (ELEC Àustria), Branco Botev (ELEC Bulgària), Francesc Homs Ferret (ELEC Espanya), Alois Ochsner (ELEC Suïssa), Maciej Dobrzyniecki (ELEC Polònia), Antonio Martins da Cruz (ELEC Portugal), Radu Deac (ELEC Romania), Philippe Jurgensen (President de la Comissió Econòmica i Social de la ELEC), Wim Boonstra (Comissió Monetària), Senen Florensa (Comissió Mediterrània). Lloc web de la ELEC: www.elec-lece.eu